1. PERSONES DE PLE DRET:

La personas amb discapacitat és una persona de ple dret i per tant ha de poder accedir a les mateixes oportunitats de desenvolupament que qualsevol altre ciutadà.

 

2. LA DIFERÈNCIA ÉS ALLÒ QUE CREA LA IGUALTAT:

Les persones desenvolupen un cert nivell de competència que es consegueix a partir de les aptituts bàsiques, la formació rebuda i l’experència vital. Açò és igual per a tots: les competències en el ser humà poden estar més o menys desenvolupades i tindre més o menys posibilitats de desenvolupar-se el que implica adaptar-se a la situació de la persona amb discapacitat i proporcionar-li els medis per a desenrrotllar el seu potencial.

3. EL PRINCIPI DE PARTICIPACIÓ PARCIAL:

Quan una persona no és capaç de realitzar totes les fases d’un procés però en pot realitzar algunes, sempre és millor partir d’aquestes i adaptar la resta que relevar-li del procés, ja que, si el fem participar encara que només siga parcialment, és segur que no perdrà allò ja adquirit i es crea l’oportunitat d’incorporar noves habilitats.

4. INVERSIÓ EN RR.HH:

El tractament que reben les persones amb discapacitats es basa en una política autèntica de recursos humans: anàlisi de llocs, avaluació, selecció, necessitats de formació (instrumental, per a la convivència), valoració del rendiment, rotació, planificació de carreres, etc., adapat a les seues característiques específiques.

5. FUNCIONAMENT DES DE LA QUALITAT:

Tot el pla es desenrrotlla amb un objectiu específic, alcançar la qualitat de vida del jove discapacitat a partir de la seua integració real en l’àmbit laboral i social, per al qual en tots els seus procediments i gestions es tenen com a referència bibliogràfica les normes EFQM, ISO, UNE, EN.